Els bolets

Portada Pinetell
Pinetell

Pinetell

DESCRIPCIÓ
· Barret de 5 a 20 cm de diàmetre, convex de jove, amb el temps aplanat i en forma d’embut al final, de colors variables entre vermellosos i ataronjats, amb franges concèntriques de colors més marcats.
· Peu cilíndric ataronjat amb les fossetes de colors més marcats.
· Carn de color blanquinosa, que agafa al tall tonalitats ataronjades i després verdoses.
· Làmines fines i atapeïdes, de color taronja, que es trenquen amb facilitat.

DADES D’INTERÈS
Altres noms: rovelló, rovelló d’obaga.
Família: russulàcies.
Coneixement: segurament el bolet més conegut i buscat a tot Catalunya.
Hàbitat: surt a les pinedes, aclarides o joves, li agrada la llum, en tot tipus de sòls i des de la terra baixa fins al Pirineu.
Època de l’any: des de final d’estiu en punts de muntanya, fins als primers dies d’hivern a la terra baixa.
Valor culinari: molt apreciat arreu, per la seva textura i el seu gust fort. La millor forma de cuinar-lo és a la brasa.
Comercialització: fresc és el bolet amb més pes comercial que hi ha a Catalunya, durant tot l’any també el podem trobar en pots de conserva.
Altres espècies: rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor), rovelló de pi negre (Lactarius queticolor).

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ
Hem de tenir en compte que, tot i ser un bolet comú en tot el territori català i que surt en tot tipus de pinedes, els boscos més productius que trobem a Catalunya són les pinedes joves i aclarides de pi roig, de tota l’àrea pirinenca i prepirinenca i de punts aïllats de les muntanyes de Tarragona i la Catalunya central. També són força bones, però amb menor mesura, les forests de pinasses del Solsonès i altres punts de la depressió central. Als boscos de pi blanc de l'estatge basal mediterrani i de l'interior, tot i no ser rar, és més escàs. Altres espècies també comestibles semblants al pinetell i que podem trobar a casa nostra són el rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor), que creix a les avetoses de la Val d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell i la Cerdanya, i el rovelló de pi negre (Lactarius queticolor), que apareix entre 1.700 i 2.300 metres, en el sostre fores- tal de les serrala-des pirinenques.