La Unió de Pagesos del Solsonès va engegar la Tractorada del 1978, que va donar un cop de gràcia al sindicalisme vertical, i va cabar significant l’assoliment de la Llei de llibertat sindical i la legalització dels sindicats democràtics agraris. La mobilització va tenir lloc entre els dies 8 i 16 de març del 78, i el tercer dia de (10 de març) Solsona es va solidaritzar amb els tractoristes quedant totalment paralitzada.

Com a curiositats, el diumenge 12 de març, Dom Cassià Just, abat de Montserrat, va acompanyar el tractor de la Comunitat Benedictina del Miracle i es va interessar per la marxa pagesa. A més, dies després, la Guàrdia Civil va detenir un delegat de la Unió de Pagesos del Solsonès, que més tard va ser alliberat.

A nivell comarcal, la vaga va ser un èxit. A nivell nacional, es van boicotejar les eleccions a les Cambres Agràries del mes de maig i es va aconseguir restar el recàrrec de les peonades teòriques de la Seguretat Social fins el proper pagament. Segons l’article de Raimon Bonal ‘25 anys de la Unió de Pagesos’, les peonades teòriques «fan que qui treballa, intensifica i innova hagi de pagar més i que l’absentista i el qui cultiva grans extensions en surti beneficiat».

Les xifres de la mobilització, a nivell català, rondaven els 20.000 tractors i els 50.000 pagesos. Pel que fa a les eleccions a les Cambres, es va aconseguir una gran abstenció, suficient perquè s’invalidessin les votacions per manca de representativitat. Segons va informar l’òrgan de la Unió de Pagesos, la campanya va representar una «constatació pràctica de l’existència d’una solidaritat pagesa ben arrelada, d’una capacitat d’organització i sentit de disciplina i una clara consciència democràtica que s’ha manifestat tothora en la manera de prendre les decisions sense cap mena d’imposició ni dirigisme».

Els tres punts bàsics que reclamava la Tractorada eren la llibertat de reunió i associació sindical, poder gaudir d’una seguretat social completa i ser partícips en la negociació dels preus dels seus productes. A més, com a punt mínim per a la negociació, demanaven la dimissió de tots els càrrecs de les Hermandades de Labradores y Ganaderos i de les Cambres Oficials Agràries, considerades un intent franquista per perpetuar-se en el poder.

Sindicalisme i cooperativa de consum

La campanya va ser una de les més difícils de l’associació agrària i ramadera catalana. La pagesia va sortir a tallar les carreteres per pressionar l’estat i visibilitzar la seva pobre situació econòmica, potenciant el moviment assembleari local dels pagesos i les pràctiques horitzontals, ja que el decret de les Cambres Agràries imposat pel govern impossibilitava trencar la dinàmica del corporativisme al camp. En aquell moment, la Unió de Pagesos estava integrada dins la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) de l’estat espanyol.
El 26 de març del 1978, just després de la tractorada iniciada per la Unió de Pagesos del Solsonès, va morir en accident de treball Josep Nadal i Freixes, delegat de la Unió de Pagesos del Solsonès, «un dels seus elements més capacitats i en el qual confiaven plenament molts pagesos de la comarca», segons informava Regió7 en la seva primera publicació. Nadal va ser membre actiu de la junta del Grup Sindical Solsonès Cooperativa agrícola i ramadera.

La Unió de Pagesos del Solsonès, tot i així, va seguir activa i compromesa. De fet, i seguint amb l’intenció de controlar els preus dels productes, el sindicat agrari va ser una de les entitats impulsores del projecte de cooperativa de consum comarcal, que va començar a agafar forma durant l’any 1978, període en què es parlava en els ambients sindicals, segons un dels membres propulsors, Marcel·lí Corominas.

Per Corominas, la cooperativa és un «mitjà legal per tal que els consumidors s’uneixin per fer front al cost abusiu dels productes de primera necessitat», ja que la xarxa d’intermediaris entre productores i consumidores carrega una quantitat important als productes afany de lucre. La solució definitiva de l’iniciativa havia de ser l’autogestió, venent productes a preu de cost i reinvertint els beneficis en les instal·lacions o en sensibilització.

Fa quaranta anys que la cooperativa va escriure i presentar els estatuts provisionals a Madrid i va contractar un local. La idea inicial va sorgir de la Unió de Pagesos però la van fer seva «totes les centrals sindicals i inclús grups de gent independent, en una unió de persones per fer front l’especulació i el capitalisme», segons Marcel·lí Corominas. Al mes de maig del 1978 ja comptava amb quatre-centes persones associades.