Després del referèndum de la Constitució (6 de desembre del 1978), amb uns resultats electorals que havien donat la victòria al PSOE a la província de Barcelona i amb les eleccions sindicals programades per als dies 2 i 3 de febrer, l’Anoia era un formiguer de diversos moviments i Igualada, el centre. UGT i CSUT havien d’emetre comunicats perquè els comitès d’empresa respectessin el període electoral i s’abstinguessin d’accions, pressions i mobilitzacions. Amb un cens de 10.471 treballadors per a tota la comarca, els comicis sindicals es van celebrar en 148 empreses i es van escollir 582 delegats sindicals, 302 dels quals formaven part d’UGT, 204 de CCOO, 4 del CNT, 5 del CSUT i 1 de l’AOA. Una vaga del 19 d’abril del sector tèxtil i de les arts gràfiques va deixar sense possibilitat d’impressió el bisetmanari Igualada, Periódico del Anoia i el setmanari Vida….

El teixit comercial i industrial feia les primeres passes per agrupar-se i fer front comú, d’una banda, amb les primeres reunions que donarien forma a la Unió de Botiguers d’Igualada i, de l’altra, la creació d’Igualada Internacional SA, empresa destinada a projectar internacionalment marques com John Player, Lotus, Team Club i Teed Lapidus, mentre que països com França o Itàlia vetaven l’ingrés de l’Estat espanyol al Mercat Comú. El Banc Garriga i Nogués, propietat del Banesto, passava a ser el Banco Español de Crédito i el dòlar americà es pagava a 81,042 pessetes. A final d’any aquest valor va baixar fins a 67,815 pessetes.

L’ordenament urbà de la capital anoienca va fer front aquell any a l’enderroc de l’estació vella Central Català –alçada a final del segle XIX–, demolida a corre-cuita entre el 12 i el 15 de febrer, després d’haver-se aprovat esfondrar-la el dia 11 en sessió plenària. Un segon element era el cost del manteniment del tram ferroviari Igualada-Martorell, valorat en 270 milions de pessetes. El Govern central valorava que per dur a terme el projecte de reestructuració dels Ferrocarrils Catalans calia la supressió del tram. La situació va obligar que hi intervingués l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional, Narcís Serra i Serra. Al juny, la possible supressió del Carrilet arribava a final de trajecte amb el traspàs de les competències sobre la línia a la Generalitat de Catalunya.

Al Cercle Mercantil es va projectar Els catalans a l’Aconcagua, un testimoni de l’intent de pujar a la muntanya més alta dels Andes amb motos Bultaco, preparades per a l’expedició, que no va assolir el cim, si bé va arribar fins als 6.400 metres d’altitud.

Els resultats locals del referèndum del 6 de desembre per a l’aprovació de l’esborrany de la Constitució va oferir el resultat següent: sobre un cens de 22.901 persones en van votar 15.921,el 69,52%. 13.619 la van referendar, 1.006 hi van votar que no, 1.151 persones hi van votar en blanc i hi va haver 145 vots nuls.

Sant Martí de Tous va reeditar el diari El Sol de Tous per celebrar els 1.000 anys d’existència del municipi, els caputxins d’Igualada van commemorar els 400 anys de l’arribada de l’orde a terres catalanes i l’Ateneu Igualadí va celebrar amb la remodelació del Palau Escolar 100 anys d’història. L’Aplec de la Sardana va complir mig segle, la Fira de Setembre va arribar a la 25a edició i van néixer dues iniciatives: el Mercat de Nadal, per iniciativa dels veïns del barri de la Font Vella, i associacions amants del teatre van fundar Rialles.

En aquell moment, una enquesta feta a l’Anoia en relació amb les competències sobre el català assenyalava que l’entenia el 83,2% de la població, el 53,2% el parlava i d’aquest darrer percentatge, també el 14,5% l’escrivia.

Igualada havia passat en 28 anys de tenir 596 vehicles matriculats el 1950 a matricular-ne, tan sols durant el 1978, fins a 11.180. L’increment és del 3.600%. De 17.392 habitants s’havia passat a 29.960, el que significava per al servei d’hostaleria i restauració haver passat de 13 bars públics a 70. I de 5 bancs que oferien serveis financers, el 1978 n’hi va passar a haver 28.

El preu del blat estava a 30 pessetes el quilo, el de la farina a 30 i el pa de quilo costava 40 pessetes. Tenint present que es necessiten 1,33 kg de blat per fer 1 kg de farina i d’aquesta darrera se’n necessitaven 1,2 kg per fer el pa de quilo, l’esquema sobre aquest producte bàsic servia al setmanari Vida… per il·lustrar les justificacions de les protestes dels professionals agraris.

La Conca d’Òdena tenia, entre cinemes i sales, fins a 7 espais on es projectava setè art: el Cinema Kursaal, el Saló Rosa, l’Ateneu Igualadí i el Cine Tarragona a Igualada; el Cine Avenida a Santa Margarida de Montbui; els Cine Nuevo i el Rovy Cinema a Vilanova del Camí. Durant aquell any es van estrenar títols com Mary Poppins, Dumbo, Fantasía, Los Caballeros de la mesa cuadrada, Fiebre del Sábado Noche, Doctor Zhivago, Último tango en París, El Transexual i Emmanuelle, entre d’altres.

El CF Igualada va celebrar, el mes de gener, un any d’imbatibilitat a casa.

I aquest mateix any, Josep Tarradellas havia d’assistir a les noces d’or de l’Aplec de la Sardana, però l’anunci va ser un fiasco. Això sí, va ser-hi per la Fira d’Igualada.