Un Carnaval amb història

Com ha evolucionat la festa?
Fa 40 anys Regió7 publicava l’especial que avui recuperem

Com era el Carnaval de Solsona fa 40 anys? L’especial ens permet fer-nos una idea de com es vivia la festa l’any 1979. Coincidint amb el 40è aniversari d’aquest diari, Regió7, hem recuperat l’especial de Carnestoltes que vam publicar aquell any, on es plasmen els actes de la festa, una entrevista a Manel Casserras, «L’home que fa els ninots», un article sobre l’apartat gastronòmic del Carnaval de Solsona, i també hi ha una enquesta popular  que pregunta «Què en penses, del Carnaval de Solsona?», amb respostes que destaquen l’animació de la festa i exposen mancances: pocs gegants i pocs actes infantils. Amb els anys s’han resolt, la festa ha evolucionat i ha crescut.

Solsona, que ja celebrava el Carnaval abans de la guerra civil, va ser la primera població de l’Estat espanyol que la va recuperar, el 1971, tot i ser una festa prohibida per la dictadura franquista i amb  el general Franco encara viu. Aquell any es va esquivar la censura tot fent creure que era una Fiesta Mayor de Invierno, però aquell diumenge fred de febrer el Rei Carnestoltes tornava a Solsona després de més de 30 anys.

Des d’aquell any fins a l’actualitat, n’han passat més de 40. Durant tot aquest temps, els solsonins han anat recargolant la festa fins a obtenir un conjunt d’actes propis del Carnaval solsoní basat en la mofa i l’exageració, en un context de burla i en clau d’humor. Prova en tenim amb els elements com els Gegants Bojos (la Geganta Boja es va estrenar justament l’any 1979), la Penjada del Ruc al campanar (acte pioner entre la resta de poblacions que també el celebren), l’acte de repartiment de figues, coca i vi blanc, les contradanses, l’arribada de Sa Majestat el Carnestoltes, el Carnaval infantil…

Tot i el pas dels anys, l’estructura del Carnaval és la mateixa i els actes tradicionals s’han mantingut. Amb els anys, això sí, s’ha anat completant la programació amb noves activitats. El Carnaval ha aconseguit esdevenir un dels símbols identitaris de la ciutat, a la vegada que ha assolit una socialització en massa de la festa, tant de solsonins com de visitants, fomentant la participació a la festa amb nombroses comparses.