El número 1 de Regió7 es va posar a la venda el dissabte 30 de desembre del 1978. Aquell dia, a la part superior de la primera pàgina (allò que en diuen «d’obertura») apareixien de costat una notícia local i una de general, a tres i dues columnes respectivament.

La local es titulava «La Generalitat escolta els veïns de Valldaura», i feia referència a una reunió mantinguda pels representants d’aquest barri manresà amb el departament de Política Territorial del Govern provisional de la Generalitat, al qual havien transmès la seva inquietud per la persistència d’activitats industrials molestes, insalubres o perilloses a tocar de les cases de veïns. I és que en un sector del barri s’ar-rengleraven des de plantes químiques fins a les instal·lacions del sistema de gas ciutat, gasòmetre inclòs. Una foto acompanyava aquella informació: la d’una tanca en la qual s’havia pintat la imatge d’un bolet nuclear i la frase «No volem uns Alfac a Manresa». Alfacs: el nom d’una badia del delta de l’Ebre i del càmping on l’explosió d’un camió cisterna carregat d’inflamable havia fet centenars de morts.

L’altra notícia feia referència a la convocatòria, per part del president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, d’eleccions generals l’1 de març següent i municipals el 4 d’abril. Per a un diari comarcal, sens dubte, les municipals eren les eleccions realment interessants. I, certament, la preparació d’aquelles primeres eleccions municipals des de la República, és a dir, del retorn de la democràcia als ajuntaments després de quatre dècades d’absència, va ocupar un espai progressivament creixent a les pàgines de la tendra publicació, reptada per l’actualitat a demostrar la seva independència, la seva obertura, el seu pluralisme i la seva comarcalitat.

El diari va néixer quan encara no hi havia estatut i ha ajudat a modelar un territori i a donar-li veu

Aquell era el Regió7 número 1, tot i que se n’havien distribuït dues edicions promocionals, els mesos de juliol i setembre anteriors. El de setembre, a redós de la Diada Nacional, va aparèixer amb preu, data i notícies fresques, i es va portar als quioscos. Es tractava de mostrar en la pràctica, amb una edició de veritat, quina mena de diari es volia fer, i d’aquesta manera animar la campanya de venda d’accions populars i de subscripcions per al primer any, un coixí indispensable per començar a caminar.

El diari va néixer per l’impuls d’un grup de periodistes que van crear Edicions Intercomarcals SA (EISA) i de nombrosos activistes culturals, socials i polítics de la Catalunya Central, i especialment del Bages, que al llarg d’aquell any van aconseguir el compromís de centenars d’accionistes populars, molts d’ells amb quantitats petites –entre els sis i els trenta euros–, i més d’un miler de subscripcions que garantien un coixí inicial de difusió. La publicació naixia sota el signe de la catalanitat, el comarcalisme, el pluralisme i la independència, i per garantir els dos darrers cap accionista no podia acumular més del 3% del capital.

Durant el seu primer any de vida el diari no va ser tal diari, encara que tothom li digués d’aquesta manera pel seu aspecte. En realitat, va ser un bisetmanal: el dissabte recollia l’actualitat de la setmana i el dimarts, la del cap de setmana i la jornada esportiva. El gener del 1980, al cap d’un any i uns pocs dies del seu naixement, es va començar a publicar també els dijous, de manera que les notícies produïdes els dimarts i els dimecres ja no havien d’esperar fins al dissabte per veure la llum. El 1983 va començar a sortir els dilluns, que és quan tocava que sortís una publicació centrada en les competicions esportives del cap de setmana.

Una senyera va envoltar Montserrat pel vintè aniversari. El diari va celebrar les seves dues primeres dècades amb una iniciativa insòlita: un gran grup de voluntaris va rodejar tot el massís de Montserrat amb una cinta de senyera. A la foto, dos participants

Una senyera va envoltar Montserrat pel vintè aniversari. El diari va celebrar les seves dues primeres dècades amb una iniciativa insòlita: un gran grup de voluntaris va rodejar tot el massís de Montserrat amb una cinta de senyera. A la foto, dos participants

La periodicitat es va aposentar en aquest ritme quadrisetmanal fins que l’any 1990 s’hi van afegir el dimecres i el divendres, el que convertia la publicació en un diari que sortia cada dia excepte els diumenges. Un lector va dir-nos que sortir cada dia era la cosa més natural: «oi que esmorzem cada dia?». El fet d’aparèixer cada dia convertia en natural i en indispensable incorporar de forma sistemàtica la informació de Catalunya, Espanya i Món, que fins llavors no tenia seccions fixes i que va passar a tenir-ne sota la capçalera «De tot arreu», que derivaria en l’actual «Arreu». Arribar als llocs de venda i a les llars dels subscriptors també els diumenges era un repte, que es va abordar el 2001, de manera que amb el nou mil·lenni es va assolir la regularitat plena d’acudir a la cita amb els lectors tots els dies de la setmana.

L’àrea d’informació i de difusió de Regió7 va incloure des del principi les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès, així com les àrees de Calaf, Prats de Lluçanès i Castellterçol. Per això lluïa el subtítol d’«informatiu intercomarcal», que més endavant canviaria pel de «diari de la Catalunya Central», quan aquesta denominació va consolidar-se. L’àmbit geogràfic va créixer amb la incorporació de la Cerdanya i l’Alt Urgell el 1986, el Baix Llobregat Nord, el 1994, i l’Anoia, el 1995.

L’any 1993 Edicions Intercomarcals SA, EISA, empresa editora de Regió7, va constituir Impressions Intercomarcals SA i va estrenar a Sant Fruitós de Bages una planta d’arts gràfiques, amb la corresponent rotativa, per imprimir el diari i moltes altres publicacions. Disposar de rotativa pròpia era important per controlar millor l’aspecte de la publicació i també de cara a la incorporació sistemàtica del color, primer a la portada i algunes pàgines interiors, i finalment a la totalitat.

Inauguració de l’actual seu de Regió7, el 1991

Inauguració de l’actual seu de Regió7, el 1991

El 1996 es va crear l’edició digital, regio7.com, que es va transformar en regio7.cat tan bon punt els dominis punt cat van estar disponibles. Els inicis de l’aventura digital van ser tímids, com passava a la majoria de llocs web de publicacions impreses, però l’aposta per ser presents en el nou ecosistema de comunicació es va anar afermant fins a esdevenir plena. Avui, al cap de divuit anys, el digital del diari constitueix una oferta informativa autònoma però alhora lligada a la publicació en paper i a les aportacions de la seva redacció, a les quals afegeix com a contingut distintiu i específic del mitjà una renovació constant de notícies comarcals i generals, amb tot el que està passant en cada moment del dia a les nostres comarques, a Catalunya i al món, i seccions pròpies de serveis, publicitat i participació.

Regió7 acostuma a celebrar els aniversaris més rodons amb alguna mena de festa, però amb motiu del 20è aniversari se’n va fer una de ben grossa, en el decurs de la qual es va envoltar tota la muntanya de Montserrat amb la senyera catalana. Es tractava d’aprofitar el fet que les carreteres de Monistrol, Can Maçana i Collbató, i trams d’algunes altres, perimetraven perfectament el massís. Milers de lectors van participar en aquella gran festa, i després de contribuir cadascú en el seu tram de perímetre, tots es van trobar a les places del santuari per celebrar-ho i per rebre el diploma corresponent.

El 2006, per recomanació del consell d’administració, la majoria d’accionistes d’EISA van vendre les seves accions a Editorial Prensa Ibérica (EPI), que va esdevenir propietària del diari i de la planta gràfica d’Impressions Intercomarcals. El 2013, juntament amb la FUB, la UOC i l’Ajuntament de Manresa, Regió7 va organitzar la primera edició dels Diàlegs pel Futur a la Catalunya Central, que es va dedicar al tema dels valors i el capital humà, amb un notable èxit de participació. L’any següent se’n va celebrar la segona edició, dedicada al tema «Joves d’avui: mimats o estafats?». El tema del 2015 va ser «Sobreviure a Internet». El 2016 l’actualitat va ser ben protagonista amb l’enunciat «Com neix un Estat», a partir de l’experiència eslovena. El 2017 el tema de reflexió va ser la situació laboral dels professionals de les arts escèniques. Finalment, aquest 2018 ha estat «L’educació invisible», sobre la transmissió de valors i ideologia a través de l’escola, l’oci i els mitjans de comunicació.