Portada Zones L’altiplà del Solsonès
L’altiplà del Solsonès

Una extensa massa forestal ocupa aquest territori, on només els camps de cereal i algun mas enlairat alteren el paisatge verd de desnivells suaus

Època de l'any: de mitjan setembre a començament de desembre.
Altitud: de 600 a 900 metres.
Comarca: Solsonès.
Bolets més freqüents: llenega negra, fredolic, rovelló, camagroc, pinetell, molleric, cama de perdiu....  
Hàbitat: la pinassa és l’arbre protagonista d’aquestes forests, sovint formant masses mixtes amb roures i pi roig a les obagues, i amb alzines a les solanes. El sotabosc és força divers, amb boix, ginebre i alguns bardissars, força densos en els racons més humits.

Tota l’àrea forestal a què fem referència és just a l'oest de la població de Solsona. Per arribar-hi des de la capital del Solsonès, proposem diferents opcions. La primera és agafar la C-149a que surt del centre de la ciutat i passa al costat del Castellvell i del petit nucli de Sant Climenç per continuar fins a Sanaüja, ja dins la comarca de la Segarra. Una altra possibilitat serà prendre la C-26 en direcció a Oliana i, a l’alçada del quilòmetre 96, sortir a mà esquerra de la carretera  per un camí rural asfaltat, des d'on tindrem l'oportunitat de conèixer les pinedes dels voltants de Madrona i d'enllaçar molt a prop del pantà de Rialb amb la C-14. Una altra pista asfaltada que travessa aquests boscos és la que va des de la C-14, molt a prop de Bassella, fins a trobar-se amb la pista abans esmentada que condueix a Sant Pere de Madrona. Existeixen altres pistes i camins, la majoria dels quals moren als masos que hi ha dispersos en aquestes contrades.

Les pinedes de pinassa i pi roig han substituït en gran part els boscos autòctons de roures i alzines que antigament ocupaven aquestes contrades, abans que la mà de l'home alterés aquests i molts altres territoris del nostre país. Som en una zona de pinedes sobre sòls de composició calcària.  Rovellons, pinetells, cames de perdiu, mollerics...  són algunes de les espècies que a partir del setembre trobem en aquests boscos. Altres bolets apareixen amb la fresca de l'octubre, com la llenega negra, el fredolic, el camagroc o la llengua de bou blanca, i viuran amagats fins a les primeres glaçades, que de vegades arriben ja ben entrat el desembre. Bones zones per collir llenegues, camagrocs i llengües de bou són les obagues properes a la Torregassa i tot el vessant nord  que va des de la collada de Clarà fins a la serra de Cavallol, dins el terme de Castellar de la Ribera. Rovellons i fredolics són més fàcils de trobar als boscos més joves i a les carenes, com les que hi ha a prop de  Sant Climenç i Madrona.