Calendari del bolet 2017

Mercat del Bolet de Cal Rosal (Berguedà)
Diari, de setembre a novembre

Mercat del Bolet de Guardiola (Berguedà)
Diari, de setembre a novembre

Festa del bolet de Setcases (Ripollès)
16 i 17 de setembre

Fira del Bolet de La Pobla de Lillet (Berguedà)
23 i 24 de setembre

Fira del Rovelló de Coll de Nargó (Alt Urgell)

7 d'octubre

Festa del Bolet de Seva (Osona)
8 d'octubre

Festa del Bolet de Ribes de Freser (Ripollès)
---

Fira del bolet de Vilada (Berguedà)
8 d'octubre

Fira festa mercat del bolet de Llagostera (Gironès)
12 d'octubre

Fira del Bolet i de la Micologia de Sant Hilari Sacalm (Selva)
---

Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès
21 i 22 d'octubre

Boletus, fira del bolet d'Isona (Pallars J.)
21 i 22 d'octubre

Festa del Bolet d'Olvan (Berguedà)
23 d'octubre

Bergabolet (Berguedà)
28 i 29 d'octubre. NOVA DATA!

Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt (Maresme)
29 d'octubre

Fira de la llenega de Cardona (Bages)
29 d'octubre

Fira del Bolet de Castellterçol (Vallès O.)
29 d'octubre

Fira dels Bolets de La Llacuna (Anoia)
---

Festa del Bolet de Canet de Mar (Maresme)
---

Diada del Bolet de Sant Juià de Ramis (Gironès)
---

Fira del Bolet de Teià (Maresme)
---

Troben als Pirineus un bolet en perill d'extinció
divendres, 1 de setembre de 2017 20:18

Una expedició científica va localitzar el 13 de juliol passat a Ordino (Andorra) un bolet en perill d'extinció. Hygrocybe spadicea és una espècie prou estesa pel centre i nord d'Europa. No obstant, la troballa és la primera que es registra a Andorra, i només havia estat documentada en cinc ocasions anteriorment a Catalunya.

L'equip que va trobar el fong correspon a l'expedició Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees de l'EarthWatch Institute, liderada per l'investigador del CREAF i la UAB Bernat Claramunt, i en la qual hi participa el CENMA i que també compta amb el suport d'Andorra Turisme i el Comú d'Ordino. Aquesta espècie de fong, de baix interès culinari, forma un bolet amb barret marronós i lluent (d'aquí li ve el nom llatí, que vol dir 'cap humit i de color marronós'), amb unes làmines i un peu d'un viu color groc. Amb una altura d'entre 4 a 7 centímetres i un barret de 3 a 7 centímetres de diàmetre, és una espècie pròpia de prats i pastures alpins calcaris i s'alimenta descomponent la matèria orgànica del sòl. Segons Manel Niell, micòleg i tècnic del CENMA i de les expedicions de l'EarthWatch, és difícil dir si un fong és present en una zona o no. "O es fa amb tècniques moleculars d'anàlisi del sòl, o només podem saber si hi és quan veiem el bolet", ha explicat. I és que molts bolets no surten cada any, només quan les condicions els són propicies per a fer-ho. Per tant, "és probable que aquesta espècie estigués ja al terreny sense que s'hagués pogut detectar la seva presència", ha detallat. Hygrocybe spadicea és, com d'altres espècies del seu gènere (Hygrocybe spp.), una bona indicadora del nivell d'antropització d'un territori. Tenint en compte això, i el baix nombre de cites que hi ha, aquest fong es considera en perill d'extinció, o com a mínim en clara regressió. "Es veu amenaçada per l'efecte de fertilitzants artificials (és especialment sensible a alts nivells de nitrogen al sòl), i la desaparició dels prats i augment dels matollars per culpa de la reducció de la ramaderia", ha ressaltat Bernat Claramunt. De fet, a la llista vermella dels fongs de la Península Ibèrica és una espècie catalogada com a 'amenaçada', i als Pirineus aragonesos està prohibit collir-lo. "I a la llista vermella dels fongs del departament francès de Midi-Pyrénées es cataloga Hygrocybe spadicea com 'en perill', és a dir amb extensió i ocupació de l'espècie petita, fragmentada, i amb poblacions en disminució per alteració de l'hàbitat", ha puntualitzat Niell.