Els bolets

Portada Molleric
Molleric

Molleric

DESCRIPCIÓ

· Barret de 5 a 14 cm de diàmetre, de color marró, hemisfèric de jove,convex amb el temps, de cutícula fàcilment separable de la carn.
· Peu cilíndric de 5 a 10 cm d’alçada per 1,5 a 2,5 de gruix, de color grogós, amb l’edat pren tonalitats marrons.
· Carn de color groc a blanquinós, d’olor agradable.
· Porus de color groc.

DADES D’INTERÈS
Altres noms: moixí, pinetell.
Família: boletàcies.
Coneixement: per la seva abundància, és un bolet bastant conegut, però poc apreciat pels boletaires.
Hàbitat: aquesta espècie de molleric, el Suillus granulatus, surt en les pinedes, sobretot en les de pi roig.
Època de l’any: final d’estiu i tota la tardor.
Valor culinari: tot i ser considerat un bon comestible, és un bolet amb poca tradició gastronòmica a les nostres comarques.
Comercialització: difícil de trobar fresc als nostres mercats i botigues. S’ha arribat a utilitzar en conserva, barrejat amb altres bolets.
Altres espècies: hi ha una gran varietat de mollerics, com el Suillus luteus, Suillus collinitus, Suillus bellini..., tots considerats comestibles de poca qualitat.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ
Les pinedes són l'hàbitat natural de totes les espècies de mollerics. El molleric ver (Suillus granulatus), igual que el molleric calçat (Suillus luteus), prefereix els boscos de pi roig de l'estatge muntà. El moixí (Suilus bellini) surt en les forests de pi blanc de la terra baixa i el litoral mediterrani, el molleric rosat o de peu rosa (Suillus collinitus) apareix en qualsevol pineda, però especialment en terrenys calcaris.