Els bolets

Portada Llenega negra
Llenega negra

llenega negra

DESCRIPCIÓ

• Barret de 5 a 15 cm de diàmetre. Color de gris a marró, més fosc com més al centre del barret. Molt viscós.
• Peu cilíndric, robust. De color blanc brut i viscós, igual que el barret.
• Carn compacta i blanca. D’olor suau.
• Làmines gruixudes i bastant regulars. De color blanc.

DADES D’INTERÈS
Altres noms: mocosa negra, pelagosa.
Família: higroforàcies.
Coneixement: segurament el bolet més buscat i apreciat a la Catalunya central i en algunes comarques de Tarragona i Lleida.
Hàbitat: en els boscs mixtos, a les pinedes de pi blanc, pi roig, però, sobretot, a les de pinassa. Surt en terrenys calcaris.
Època de l’any: bolet de tardor que podem trobar en boscos temperats fins al començament de l'hivern.
Valor culinari: excel·lent comestible, molt apreciat a les comarques centrals del Bages, Berguedà i Solsonès. Ideal per fer estofats i guisats.
Comercialització: en fresc durant la temporada. L’autèntica llenega difícilment la trobarem en conserva.
Altres espècies: la llenega d’alzinar (Hygrophorus persoonii), menys robusta i de cama més fosca. La llenega de muntanya (Hygrophorus olivaceoalbus), més petita, creix en pinedes de muntanya, en sòls silicis. Totes dues espècies són comestibles, però de menys qualitat.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ
La llenega negra és un bolet que fructifica a la tardor. És una espècie molt apreciada pels boletaires del territori on es donen les condicions idònies perquè aflori. Les pinedes sobre substrat calcari són el seu hàbitat. A Catalunya, la podem trobar a tots els boscos de pins de Tarragona, als Prepirineus i al centre i sud de Lleida, a gairebé tota la província de Barcelona i a racons del centre de l’àrea de Girona, el sud del Ripollès i l’alta Garrotxa. Molt rara o inexistent als Alts Pirineus, al massís del Montseny i a bona part de les comarques gironines. No a tot arreu surt a la mateixa època, en punts de muntanya pot començar a sortir a mitjan setembre i fins ben entrat el desembre en podrem collir en llocs propers a la costa de Barcelona i a les muntanyes de Tarragona. Cal remarcar que els boscos de pinassa són el seu hàbitat preferit.